dimecres, 21 de novembre del 2012

Resistència al canvi

Després de dies de no actualitzar, torno al blog amb un post no gens dens. Aquests darrers dos mesos han estat complicats primer per les primeres PAC, després per una indisposició física de la que encara no estic del tot recuperat i finalment per les segones PAC que encara duraran uns dies més.

Avui, però, una companya de feina m'ha fet arribar l'enllaç a un vídeo (potser molts de vosaltres ja l'heu vist) que m'ha semblat suficient motiu per escriure un parell de paràgrafs sobre una de les situacions en què ens trobem a la vida real: la resistència al canvi de formes i mètodes de fer.

No fa gaires dies vaig anar a l'institut on els meus fills fan ESO. Vaig demanar per enèssima vegada si em podien fer arribar les informacions del centre via correu electrònic. Vaig gosar demanar-ho perquè l'institut al qual em refereixo a totes les reunions a què he assistit s'han penjat medalles de com d'avançats que estan en noves tecnologies: pissarres digitals, deures al moodle de la web del centre, tots (tots) els alumnes amb ordinador personal... Vaig fer la demanda a la Cap d'Estudis i la seva resposta, a part de desoladora, va retratar com es treballa: "nosaltres no podem estar constantment pendents del correu... a més és multiplicar la feina...".

A la meva feina, un organisme de l'administració, també costa fer el canvi de xip en la forma de treballar. A mi "em toca" facilitar la implantació d'un programari que té un aplicatiu per a registre i un altre per tramitació d'expedients. Fa dos anys i mig que hi estem treballant i la veritat és que hem avançat molt. Però cada dia em trobo amb dificultats d'ús per part dels tramitadors i, sobretot, dels tècnics. Entenc perfectament que no és fàcil canviar les rutines de feina. I entenc que encara és menys fàcil quan el programari no és massa amigable.

Penso que part de la dificultat i la poca disposició a canviar per part dels usuaris és culpa meva. No he sabut o pogut fins ara demostrar els avantatges de l'aplicatiu pel que fa a fiabilitat, rapidesa, estalvi de temps, seguretat... I és que els programes que gestionen bases de dades no solen ser amigables d'entrada i, a més, cal que tots els implicats en l'entrada de dades facin la seva feina correctament: només quan tens un volum d'informació prou elevat pots veure el rendiment i els beneficis que en treus.

Mentre, anem fent feina de formiguetes, posant un gra darrera l'altre. I buscant l'escolta activa i l'empatia amb qui d'entrada veu el programa com un enemic. 

M'agrada la feina que faig i quan em criden sempre estic disponible per fer d'assistència. 

Imagino que en els nostres estudis haurem de cultivar aquestes facetes per donar un servei correcte, perquè es valori la feina que fem; per demostrar que sí, que estem disposats a escoltar activament les queixes o les sol·licituds, comprendre les demandes i donar-hi solució adequada. I tant li fa si ens dediquem a feina de bibliotecaris, d'arxivers, de documentalistes o d'assistents professionals.

M'ha agradat el vídeo perquè encara que amb un to una mica burleta, fa una aproximació -en el temps- a situacions reals que ens podem trobar cada dia.

Aquí us el deixo:





I l'adreça curta:

La resistencia al cambio

http://www.youtube.com/watch?v=-6-iyCS56VQ

1 comentari:

núria ha dit...

Que trista aquesta actitud del centre: no tenen temps per llegir el correu electrònic (no fos cas que algú els escrivís i haguessin de contestar, no?). Visca l'unidireccionalitat dels darrers 20 segles que està a punt d'extingir-se (per sort)!

Això sí, el vídeo és boníssim. Diria que ja el coneixia (és d'aquells vídeos virals que s'envien precisament per correu electrònic) i, encara que l'hagis vist, et fa tornar a riure.

Gràcies... començar el dia rient és de les millors coses que un pot fer :)