dimarts, 4 de setembre del 2012

Repositoris i accés obert

Repositori és d'aquelles paraules que d'entrada et despisten, després -si hi penses- sembla que saps què és i finalment depèn del context la acabes de situar.

Però encara que en llegeixis la definició a la wikipèdia, fins que no comences a usar-ne algun no et fas a la idea de fins a quin punt pot ser útil i pot proporcionar informació que potser no trabaries en altres llocs.

A la barra lateral n'hi tinc enllaçats alguns i, amb el temps, espero que n'hi aniré afegint. 

Avui però volia portar fins aquí una web que difícilment ningú no es pot acabar. És un portal, de fet: el del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

I perquè l'enllaço?

Perquè en aquests temps que ens ha tocat viure, quan tot sembla que és una disbauxa i un no sentit, hi ha moltes persones que estan fent una feina positiva. I, encara que sembli mentida, moltes persones estan investigant, avançant i fent avançar la ciència i el pensament i llaurant un camí perquè el futur no sigui tan magre com ens el puguin pintar.

Però deixo de filosofar i vaig a allò més pràctic. 

Al portal del CSIC hi ha un repositori de revistes. Les revistes científiques -siguin de ciències "tecnològiques", siguin "d'humanitats"- tenen el valor afegit que es realitzen i produeixen seguin uns paràmetres on els veritables investigadors, i no només els periodistes divulgadors, fan públic el seu treball i les seves investigacions. 

Les revistes del CSIC són d'accés obert. Com les de RACO. Això vol dir que es pot accedir lliurement a la informació a text complet.

Fent una breu passejada he anat a parar a la "Revista de dialectología  y Tradicones populares".  M'ha cridat l'atenció un article que he llegit sobre les diferències entre els costums i la forma de vestir de les dones romaneses contemplant les circumstàncies socials abans d'emigrar i després, en una societat diferent. Segurament que si articles com aquest es publiquessin als mèdia habitualment la percepció de tots plegats cap a determinats col·lectius seria força diferent.

Com deia abans la web del CSIC és un portal que dóna accés a temes molt diversos: webs temàtiques vinculades a la pròpia entitat, enllaços a bases de dades i repositoris, enllaços externs, etc.



Captura de pantalla de la pàgina inicial del CSIC





Captura de pantalla de la web FonoZoo, 
on es poden trobar mésde 33.000 gravacions de sons 
de més de 10.000 espècies animals.





Captura de pantalla de la pàgina inicial de NASE, un projecte per donar formació 
i informació al professorat perquè puguin ensenyar astronomia a les aules. 
Evidentment, serveix per a qualsevol persona que li interessi l'astronomia.



Penso que CSIC està fent una feina important per posar la cultura a l'abast de qui vulgui accedir-hi. De fet, en això es basa l'accés obert.

Després hi ha qui té arguments per dir que no tot pot ser gratis i immediat. Ho entenc des del punt de vista que tothom té dret a viure i a guanyar-se les garrofes com pugui. És per això que encara hi ha moltes publicacions científiques que basen la seva economia en l'embargament temporal. És a dir, estableixen un període de temps durant el qual si vols accedir a continguts a text complet t'hi has de subscriure i pagar una quota. A partir d'aquest termini, que pot anar de sis mesos a dos anys, solen deixar els continguts en accés obert.

No entraré ara i aquí a discutir-ho. Penso que tothom té dret a guanyar-se la vida i que tothom té dret també a accedir a la cultura.

Al final, em sembla, la decisió és la que pren qui decideix publicar alguna cosa i com vol fer-ho. En aquest sentit, m'ha agradat trobar una iniciativa de creadors de la Terra Alta, que han volgut fer públiques les seves obres deixant-les a la vista de tothom; al territori i a la web. I han triat un nom que no podia ser més escaient: accésobert.

















4 comentaris:

Deric ha dit...

Ara que el veig, m'adono que ja hi havia entrat en el teu blog anteriorment.

Deric ha dit...

No hi entrat mai al web del CSIC, en canvi al del MCU, sí, el faig servir tot sovint

docus ha dit...

Hi ha moltes webs que desconeixem i que ens porten a curiositats insospitades, Deric.

Gràcies per venir i comentar.

El veí de dalt ha dit...

Molt interessant