dijous, 30 d’agost del 2012

Abans no es tanquin les aules

El 17 de setembre es tanquen les aules del darrer semestre.

Després de cada període acadèmic, però sobretot a l'estiu, hi ha unes setmanes "mortes", durant les quals sento que ja m'he relaxat prou de la tensió del curs i espero amb ganes l'arribada de nou material i començar les noves assignatures. 

Mirant aquests dies què hi havia de nou al portal de la UOC -agost és un mes de tancament quasi total- vaig veure que a Secretaria/materials/elsmeusmaterials ja podia accedir als continguts de les assignatures que m'he matriculat pel proper semestre.

Total... que mentre preparo el proper post (o entrada pels puristes) he pensat que estaria bé compartir-ho per si algú vol començar a descarregar material i, com jo, començar a preparar les assignatures que poden semblar més complicades. 

Ens llegim, si voleu, d'aquí uns dies!



dilluns, 20 d’agost del 2012

Documentació anatòmica

Em sembla totalment al·lucinant trobar documents gràfics de fa quasi tres-cents anys i pensar què devia passar pel cap d'aquells artistes que ens puguin sorprendre tant de temps després.



 Monkey. Sheselden.


William Sheselden va dedicar part de la seva vida a dibuixar esquelets. Esquelets humans i d'animals. Va deixar documentades gràficament mesures, proporcions i estructures. I va afegir, diria jo, un deix de poesia en cada gràfic.









També hi havia que anava a la cosa pràctica per l'època (ara el podrien acusar de crear manuals de pràctiques terroristes?) i es dedicava menys  poèticament a descriure on calia fer servir les armes. És el cas de Hans von Gersdorff.










Amb tot, m'ha emocionat veure un esquelet plorant (de Juan Valverde de Amusco)








En qualsevol cas... He pogut accedir a aquestes imatges que són lliures de copyright gràcies a la National Library of Medicine



Cada dia, tenim coses per descobrir.




Fonts d'informació:
U.S. National Library of Medicine
(2012).Historical Anatomies on the web.. [web] Accessible a <http://www.nlm.nih.gov/exhibition/historicalanatomies/home.html>  [Data de consulta 20 d'agost de 2012] 







diumenge, 19 d’agost del 2012

Fites documentades

Trobo una notícia curiosa a Vilaweb: la frontera fotografiada marca a marca.

Relata la iniciativa d'un holandès, Eef Berns, que s'ha dedicat a fotografiar 716 fites que marquen la frontera entre Espanya, França i Andorra. De fet no només les ha fotografiat: també ha documentat topogràficament on és cada una i explica els seus recorreguts a la web que ha creat, The bordermarkers of the Pyrenees



captura de pantalla de la pàgina inicial de la web



Però no es tracta només d'una web que reculli fotografies. La web presenta un menú on es poden trobar documentats i amb cartografia cada un dels viatges que ha fet, història del perquè i on estan situades les fites (mojones, en castellà) i de la seva antiguitat, curiositats, mètode i eines de treball...

A la seva pàgina d'inici explica el perquè d'aquesta feinada: "Són monuments historico-culturals que cal preservar i documentar. A més, són una excusa perfecte per caminar i descobrir els pirineus".

Tant si us agrada la història com si sou fans de la natura i les caminades hi trobareu informació molt detallada que us pot interessar.




Fonts d'informació:
La frontera fotografiada marca a marca (2012). [notícia en línia] Vilaweb.  <http://www.vilaweb.cat/noticia/4034962/20120819/frontera-fotografiada-marca-marca.html>  [Data de consulta 19 d'agost de 2012]

Berns, Eef (2012).The bordermarkers of the Pyrenees. [web] Accessible a <http://www.grpdesbf.nl/index.html>  [Data de consulta 19 d'agost de 2012]    





dissabte, 18 d’agost del 2012

Zotero

Quan vaig sentir/llegir el nom per primer cop vaig pensar: què diantre deu ser una cosa que m'evoca els dimonis?

Potser ho vaig relacionar amb allò d'en Pere Botero o vés a saber què...

El cas és que per mi s'ha tornat una eina indispensable. 

És com tenir les "Adreces d'interès" (els "favoritos" en castellà, pels que encara no heu catalanitzat el Windows) a "quasi" qualsevol ordinador. 

M'explico: Les adreces d'interès les tens guardades al "teu" ordinador. Si accedeixes a internet des de la feina, encara que utilitzis el mateix navegador no veus els favoritos que tens guardats a casa, perquè aquestes dades es guarden en local, a cada ordinador. Però vet aquí que Zotero et permet accedir a les adreces preferides des d'on siguis. 

Des d'on siguis si tens permisos d'administrador -o tens bon rotllo amb l'informàtic de la casa- i el pc que fas servir et permet instal·lar aquest programa.












Però Zotero és molt més que unes adreces d'interès penjades al núvol: és un aplicatiu que et permet endreçar en carpetes les webs que visites de forma molt més eficient que la pestanya esmentada en els diferents navegadors i, a més, et permet posar-hi anotacions, etiquetes, relació amb altres webs... I, sobretot, si entres les dades on toca, et permet exportar al bloc de notes la referència bibliogràfica en diferents formats.

Això és interessant si treballem -algú no hi treballa encara?- en un entorn 2.0. 

Quan fem un treball ens cal citar les fonts d'informació. Zotero ens facilita aquesta feina. Atenció: no la fa automàticament (tot i que d'entrada agafa metadades de les webs) però ens facilita força la transcripció final.

Quan accedim a la seva web, www.zotero.org, trobem els enllaços d'informació sobre l'aplicatiu i la política de privacitat. (Algú ha fet una web per facilitar entendre les polítiques de privacitat i en un altre moment en faré un post)

Després, si hi esteu d'acord, només cal clicar al "Donwload Now". Guardar i instal·lar. 

En el meu cas, que acostumo a utilitzar el navegador Firefox, em vaig trobar que un cop instal·lat ja tenia la icona, la "Z", a una barra a la part baixa del navegador. Des d'allí, amb un clic accedeixo a Zotero.

El programa es descarrega i s'instal·la molt ràpidament. 

Després, com sempre, cal fer l'aprenentatge.

Aquí deixo l'enllaç a tres guies, en tres formats diferents, per fer aprenentatge ràpid de Zotero:










divendres, 17 d’agost del 2012

Citar o plagiar?

El que fem o deixem de fer a nivell personal queda en la nostra privacitat. Però quan estem realitzant una tasca acadèmica o professional hem de ser conscients que si elaborem documents que compartirem amb altres ho hem de fer amb el criteri i la rigorositat d'un professional.

Els consultors que he trobat fins ara han insistit molt en què tinguem en compte el que és material d'elaboració pròpia i el que és material que ha elaborat una altra persona. I ens han advertit que la UOC no permet cap mena de plagi sota cap concepte. 

Sovint, per "novatos" i estic segur que sense cap mala intenció, tendim a copiar i enganxar -que és una molt bona tècnica i que ens estalvia molt de temps- però oblidem citar correctament d'on hem tret la informació i marcar gràficament què és escrit per nosaltres i què escrit per un altre.  

A l'assignatura Introducció a la Informació i Documentació s'estudien els conceptes genèrics de la nostra disciplina. Entre d'altres, es va fer singular esment als drets d'autor i a com citar correctament les fonts que serveixen per a redactar els nostres treballs. Aquest post s'ha realitzat a partir de la documentació estudiada en aquell moment.

Després de sis anys al món dels blogs he vist des de blogs que citen les seves fonts com a professionals fins a blogs que troben una fotografia o un poema a la xarxa, el copien i l'enganxen i no en diuen res més (i no poso cap enllaç de mostra per no posar en evidència segons què). Sovint aquests darrers casos són més producte de la imperícia que de la mala fe. Però la sensació a primer cop d'ull és que aquella fotografia o aquell text és o ha estat creat per l'autor del blog. La ignorància no evita la falta. 

I com deia al principi, a nivell personal podem actuar com ens sembli millor. Però si hem d'actuar com a professionals o volem que els documents que creem tinguin alguna credibilitat científica, caldrà que fem servir les normes que existeixen per deixar clar en què i en qui ens basem per fonamentar el nostre discurs.

Un dels blogs que he consultat (Reyes Baños, 2008) cita Umberto Eco i diu que va dir que citar era: "...como apotar testigos en un juicio".

Però m'estic allargant molt i el que volia dir és que ens cal tenir a mà les normes bàsiques de com citar la documentació consultada.

Així comparteixo amb vosaltres dues adreces electròniques on es recull resumidament com cal citar correctament cada document en funció del tipus de document que sigui:


Universidad Carlos III: Cómo citar bibliografia.

I un cop que sabem com citar... Estic d'acord, suposo, amb vosaltres que això és molt farragós... Recordar què va amb negreta, què amb inclinada... 

Per això s'han creat un munt de programes que ens poden facilitar la feina. Hi ha una pàgina a la Wikipèdia en anglès on fan una comparativa de diferent programari que ens pot ajudar a automatitzar la redacció de les referències bibliogràfiques: Comparison of reference management software.

Per part meva, dir-vos que utilitzo el Zotero. És una eina que vaig descobrir a Competències TIC en Informació i Documentació i que descriuré en un post específic en un altre moment. Només dir que serveix per disposar dels "favoritos" estiguis a l'ordinador que estiguis. I que a més et permet exportar les referències en diferents formats.




Fonts d'informació:
Referències bibliogràfiques (2007). [article en línia] UOC. <http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html>  [Data de consulta 18 d'agost de 2012]  

Cómo citar bibliografia (2012). [article en línia] Universidad Carlos III de Madrid.    <http://www.uc3m.es/portal/page/portal/biblioteca/aprende_usar/como_citar_bibliografia> [Data de consulta 18 d'agost de 2012]

Reyes Baños, Fernando (2008). Periplos en Red. [blog] Accessible a <http://periplosenred.blogspot.com.es/2008/05/apastyle-software-para-elaborar-fichas.html>  [Data de consulta 18 d'agost de 2012]    






dimecres, 15 d’agost del 2012

EOE

Expressió Oral i Escrita és una assignatura que, d'entrada, sembla una "maria". Les tècniques que s'hi expliquen i estudien són tant evidents que potser per això ens passen desapercebudes.

Quan ens posem davant del paper, de la pantalla, del micro o de la càmera imaginem que no és tant difícil fer-ho. I és cert: no ho és gens. El és més complicat és fer-ho bé i, sobretot, aconseguir l'objectiu pel qual se suposa que ens hi posem: comunicar-nos.

I per a comunicar-nos, per fer-nos entendre, hem de preparar les paraules, les frases i els paràgrafs amb un ordre determinat que ajudin a qui ens llegeix o escolta a interpretar com més aproximat millor el que volem dir.

Un amic internauta em deia fa unes setmanes que "la millor teoria per escriure correctament és crear les frases amb subjecte, verb i predicat. Les frases com més curtes millor. I si ho pots dir en dues paraules no ho diguis en tres".

Tot i saber-ho, sovint ens emboliquem utilitzant paraules buides de contingut, adornem el text amb subordinades i paraules llarguíssimes que ens fan semblar més dominadors del tema o posem poca cura a quina és la millor estructura de les idees que volem presentar.

Suposem però que hem tingut cura de la gramàtica, de la sintaxi i de la coherència del text. Encara hi ha una cosa més a tenir en compte: l'índex de boira.

L'índex de boira (o de bruma) fa referència a la claredat del text. Com pot mesurar-se que un text sigui més o menys entenedor? Segons Gunning -i altres com Flesh i Szigriszt- entenem millor les frases curtes que les llargues; al mateix temps, la majoria entén millor les paraules curtes que no pas les llargues. Amb aquestes dues premisses, si evitem frases llargues plenes de subordinades, i provem d'usar paraules no massa llargues facilitem la comprensió del missatge: ens fem més assequibles.

I per saber si estem en uns paràmetres o en uns altres, Gunning va trobar una formula matemàtica que consisteix a trobar la mitjana de paraules per frases i la mitjana de paraules esdrúixoles per cada bloc de 100 paraules. Aquests paràmetres sumats i multiplicats per 0,4 donen un índex que es coneix com a índex de boira i que també es podria anomenar com a índex de poca transparència o poca claredat: allò que fa més fàcil o més difícil entendre un text.
Per evitar-me haver de fer gaire números vaig buscar per la xarxa i sí, vaig trobar una eina que ens fa els números automàticament: The Gunning Fox Index.




dimarts, 14 d’agost del 2012

Criteris d'informació a les aules

Els que hem estat matriculats en diferents assignatures sabem que no tots els consultors informen, actualitzen ni usen els estris a la seva disposició de la mateixa manera. Com a la vida presencial cada persona té més habilitats comunicatives o menys. Imagino que alguns tenen també més disponibilitat horària que d'altres i segurament alguns tenen més per mà l'ús de les eines 2.0.

Trobo, però, que estaria bé que hi hagués alguns criteris mínims d'actuació i de relació amb l'alumnat que ens permetessin entendre més fàcilment què podem esperar dels consultor i què no. I que fes més fàcil i coherent la relació a l'aula.

És una mica desconcertant trobar-te consultors que intervenen o responen dubtes al fòrum de l'aula i altres que no ho fan. També es desconcertant trobar respostes que s'han plantejat al fòrum i que es responen al tauler. Tampoc ajuda gaire que alguns consultors donin resposta a preguntes al cap de 24 hores com a màxim i d'altres es puguin estar tres dies sense aparèixer.

Penso que aquest és un dels punts febles de la UOC: la manca de criteris unificats que serveixin de base pel professorat i que alhora donin confiança a l'alumnat.

M'agradaria saber si alguns, pocs o molts de vosaltres, penseu de la mateixa manera.

Penso que aquest és un dels temes primers per comunicar als directius. Per transmetre inquietuds i ajudar a millorar el funcionament d'aquests estudis.

dilluns, 13 d’agost del 2012

Teories

Teories de la comunicació i la informació és una assignatura introductòria. Dóna una visió àmplia de les teories i dels estudis que s'han fet i es fan en el marc de les ciències de la comunicació.

Defineix l'objecte d'estudi, tracta de l'evolució històrica de la recerca en comunicació, explica com la ciència delimita camps d'estudi i mostra alguns dels mètodes d'investigació que s'utilitzen.

És una assignatura que em va semblar difícil, d'entrada, perquè exposa línies d'investigació sovint oposades. En canvi, després em va donar molts elements per pensar i molta informació útil perquè sovint des de la paradoxal multivisió o la disparitat de criteris, acabes arribant a entendre que la comunicació humana és clara i senzilla però que es pot analitzar des de múltiples punts de vista.

Es poden diferenciar les teories de la comunicació de les teories del coneixement?

Què comuniquem si no és alguna mena de coneixement? Potser en alguns casos el que comuniquem és la resposta a la manca de coneixement.

Un dels aspectes més interessants de l'assignatura és, em sembla, la possibilitat d'entendre que si bé els mitjans de comunicació no són del tot infal·libles en aconseguir fer-nos pensar d'una manera determinada, sí que tenen a les seves mans fer que la població parli d'unes coses i no d'unes altres.

Fins fa pocs mesos, poca gent havia sentit a parlar de la "prima de risc" i ara entres a qualsevol mercat o a una cafeteria i sentiràs converses que diries pròpies d'economistes d'alt nivell.

Coses de la comunicació...