dimecres, 21 de novembre de 2012

Resistència al canvi

Després de dies de no actualitzar, torno al blog amb un post no gens dens. Aquests darrers dos mesos han estat complicats primer per les primeres PAC, després per una indisposició física de la que encara no estic del tot recuperat i finalment per les segones PAC que encara duraran uns dies més.

Avui, però, una companya de feina m'ha fet arribar l'enllaç a un vídeo (potser molts de vosaltres ja l'heu vist) que m'ha semblat suficient motiu per escriure un parell de paràgrafs sobre una de les situacions en què ens trobem a la vida real: la resistència al canvi de formes i mètodes de fer.

No fa gaires dies vaig anar a l'institut on els meus fills fan ESO. Vaig demanar per enèssima vegada si em podien fer arribar les informacions del centre via correu electrònic. Vaig gosar demanar-ho perquè l'institut al qual em refereixo a totes les reunions a què he assistit s'han penjat medalles de com d'avançats que estan en noves tecnologies: pissarres digitals, deures al moodle de la web del centre, tots (tots) els alumnes amb ordinador personal... Vaig fer la demanda a la Cap d'Estudis i la seva resposta, a part de desoladora, va retratar com es treballa: "nosaltres no podem estar constantment pendents del correu... a més és multiplicar la feina...".

A la meva feina, un organisme de l'administració, també costa fer el canvi de xip en la forma de treballar. A mi "em toca" facilitar la implantació d'un programari que té un aplicatiu per a registre i un altre per tramitació d'expedients. Fa dos anys i mig que hi estem treballant i la veritat és que hem avançat molt. Però cada dia em trobo amb dificultats d'ús per part dels tramitadors i, sobretot, dels tècnics. Entenc perfectament que no és fàcil canviar les rutines de feina. I entenc que encara és menys fàcil quan el programari no és massa amigable.

Penso que part de la dificultat i la poca disposició a canviar per part dels usuaris és culpa meva. No he sabut o pogut fins ara demostrar els avantatges de l'aplicatiu pel que fa a fiabilitat, rapidesa, estalvi de temps, seguretat... I és que els programes que gestionen bases de dades no solen ser amigables d'entrada i, a més, cal que tots els implicats en l'entrada de dades facin la seva feina correctament: només quan tens un volum d'informació prou elevat pots veure el rendiment i els beneficis que en treus.

Mentre, anem fent feina de formiguetes, posant un gra darrera l'altre. I buscant l'escolta activa i l'empatia amb qui d'entrada veu el programa com un enemic. 

M'agrada la feina que faig i quan em criden sempre estic disponible per fer d'assistència. 

Imagino que en els nostres estudis haurem de cultivar aquestes facetes per donar un servei correcte, perquè es valori la feina que fem; per demostrar que sí, que estem disposats a escoltar activament les queixes o les sol·licituds, comprendre les demandes i donar-hi solució adequada. I tant li fa si ens dediquem a feina de bibliotecaris, d'arxivers, de documentalistes o d'assistents professionals.

M'ha agradat el vídeo perquè encara que amb un to una mica burleta, fa una aproximació -en el temps- a situacions reals que ens podem trobar cada dia.

Aquí us el deixo:





I l'adreça curta:

La resistencia al cambio

http://www.youtube.com/watch?v=-6-iyCS56VQ

dimarts, 25 de setembre de 2012

Inici de semestre

La meva experiència en altres universitats, i parlo de memòria perquè ja en fa anys, era que anaves a estudiar el que tocava: a primer feies unes assignatures i a segon en feies unes altres.

A la UOC, tot i tenir un tutor que t'orienta i un pla d'estudis, et trobes amb la llibertat de triar -fins a cert punt- què vols estudiar el semestre següent.

És llibertat però alhora és responsabilitat. I dubtes. Perquè no saps massa be si la tria que fas s'adequarà a les teves disponibilitats de temps, de concentració, d'exigència...

Trobo que aquesta és una de les dificultats afegides que presenta la decisió de matricular-se a la UOC. Encara que tinguis orientacions, no tens  -tampoc encara- elements objectius que et permetin fer una tria d'assignatures que es puguin amotllar a la teva capacitat i disponibilitat.

Penso que és un punt en el qual la direcció de la UOC ha de dedicar temps i esforços a resoldre. Perquè per assolir objectius no hi ha res millor que disposar del elements per a fer una bona planificació.

Sóc del parer que abans de començar una feina, la que sigui, cal estar preparat i poder planificar. Saber què s'ha de fer i en quin temps i amb quina dedicació.

No totes les assignatures demanen una implicació igual pel que fa a presència o seguiment o implicació virtual. Totes, evidentment, s'han de treballar. Però algunes et reclamen una connexió pràcticament diària mentre que d'altres volen més feina personal i no tanta relacional.

Imagino que aquest post és més fruit de l'atabalament de l'inici de semestre que no de res més. M'atabalo veient que ja tot està en marxa i tinc dubtes de si he triat les assignatures que calia...

Alea jacta est!

Estic segur, però, que ens ho passarem tant be com el semestre anterior!

Que no pari la música!!!!


dimarts, 4 de setembre de 2012

Repositoris i accés obert

Repositori és d'aquelles paraules que d'entrada et despisten, després -si hi penses- sembla que saps què és i finalment depèn del context la acabes de situar.

Però encara que en llegeixis la definició a la wikipèdia, fins que no comences a usar-ne algun no et fas a la idea de fins a quin punt pot ser útil i pot proporcionar informació que potser no trabaries en altres llocs.

A la barra lateral n'hi tinc enllaçats alguns i, amb el temps, espero que n'hi aniré afegint. 

Avui però volia portar fins aquí una web que difícilment ningú no es pot acabar. És un portal, de fet: el del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

I perquè l'enllaço?

Perquè en aquests temps que ens ha tocat viure, quan tot sembla que és una disbauxa i un no sentit, hi ha moltes persones que estan fent una feina positiva. I, encara que sembli mentida, moltes persones estan investigant, avançant i fent avançar la ciència i el pensament i llaurant un camí perquè el futur no sigui tan magre com ens el puguin pintar.

Però deixo de filosofar i vaig a allò més pràctic. 

Al portal del CSIC hi ha un repositori de revistes. Les revistes científiques -siguin de ciències "tecnològiques", siguin "d'humanitats"- tenen el valor afegit que es realitzen i produeixen seguin uns paràmetres on els veritables investigadors, i no només els periodistes divulgadors, fan públic el seu treball i les seves investigacions. 

Les revistes del CSIC són d'accés obert. Com les de RACO. Això vol dir que es pot accedir lliurement a la informació a text complet.

Fent una breu passejada he anat a parar a la "Revista de dialectología  y Tradicones populares".  M'ha cridat l'atenció un article que he llegit sobre les diferències entre els costums i la forma de vestir de les dones romaneses contemplant les circumstàncies socials abans d'emigrar i després, en una societat diferent. Segurament que si articles com aquest es publiquessin als mèdia habitualment la percepció de tots plegats cap a determinats col·lectius seria força diferent.

Com deia abans la web del CSIC és un portal que dóna accés a temes molt diversos: webs temàtiques vinculades a la pròpia entitat, enllaços a bases de dades i repositoris, enllaços externs, etc.



Captura de pantalla de la pàgina inicial del CSIC





Captura de pantalla de la web FonoZoo, 
on es poden trobar mésde 33.000 gravacions de sons 
de més de 10.000 espècies animals.





Captura de pantalla de la pàgina inicial de NASE, un projecte per donar formació 
i informació al professorat perquè puguin ensenyar astronomia a les aules. 
Evidentment, serveix per a qualsevol persona que li interessi l'astronomia.



Penso que CSIC està fent una feina important per posar la cultura a l'abast de qui vulgui accedir-hi. De fet, en això es basa l'accés obert.

Després hi ha qui té arguments per dir que no tot pot ser gratis i immediat. Ho entenc des del punt de vista que tothom té dret a viure i a guanyar-se les garrofes com pugui. És per això que encara hi ha moltes publicacions científiques que basen la seva economia en l'embargament temporal. És a dir, estableixen un període de temps durant el qual si vols accedir a continguts a text complet t'hi has de subscriure i pagar una quota. A partir d'aquest termini, que pot anar de sis mesos a dos anys, solen deixar els continguts en accés obert.

No entraré ara i aquí a discutir-ho. Penso que tothom té dret a guanyar-se la vida i que tothom té dret també a accedir a la cultura.

Al final, em sembla, la decisió és la que pren qui decideix publicar alguna cosa i com vol fer-ho. En aquest sentit, m'ha agradat trobar una iniciativa de creadors de la Terra Alta, que han volgut fer públiques les seves obres deixant-les a la vista de tothom; al territori i a la web. I han triat un nom que no podia ser més escaient: accésobert.

















dijous, 30 d’agost de 2012

Abans no es tanquin les aules

El 17 de setembre es tanquen les aules del darrer semestre.

Després de cada període acadèmic, però sobretot a l'estiu, hi ha unes setmanes "mortes", durant les quals sento que ja m'he relaxat prou de la tensió del curs i espero amb ganes l'arribada de nou material i començar les noves assignatures. 

Mirant aquests dies què hi havia de nou al portal de la UOC -agost és un mes de tancament quasi total- vaig veure que a Secretaria/materials/elsmeusmaterials ja podia accedir als continguts de les assignatures que m'he matriculat pel proper semestre.

Total... que mentre preparo el proper post (o entrada pels puristes) he pensat que estaria bé compartir-ho per si algú vol començar a descarregar material i, com jo, començar a preparar les assignatures que poden semblar més complicades. 

Ens llegim, si voleu, d'aquí uns dies!



dilluns, 20 d’agost de 2012

Documentació anatòmica

Em sembla totalment al·lucinant trobar documents gràfics de fa quasi tres-cents anys i pensar què devia passar pel cap d'aquells artistes que ens puguin sorprendre tant de temps després.



 Monkey. Sheselden.


William Sheselden va dedicar part de la seva vida a dibuixar esquelets. Esquelets humans i d'animals. Va deixar documentades gràficament mesures, proporcions i estructures. I va afegir, diria jo, un deix de poesia en cada gràfic.









També hi havia que anava a la cosa pràctica per l'època (ara el podrien acusar de crear manuals de pràctiques terroristes?) i es dedicava menys  poèticament a descriure on calia fer servir les armes. És el cas de Hans von Gersdorff.










Amb tot, m'ha emocionat veure un esquelet plorant (de Juan Valverde de Amusco)








En qualsevol cas... He pogut accedir a aquestes imatges que són lliures de copyright gràcies a la National Library of Medicine



Cada dia, tenim coses per descobrir.




Fonts d'informació:
U.S. National Library of Medicine
(2012).Historical Anatomies on the web.. [web] Accessible a <http://www.nlm.nih.gov/exhibition/historicalanatomies/home.html>  [Data de consulta 20 d'agost de 2012]